La història de la producció humana i l'ús de la pintura es remunta a l'edat de pedra. Una àmplia evidència arqueològica confirma que ja fa 7.000 anys, la gent de les societats primitives preparava materials de recobriment rudimentaris utilitzant greixos animals, saba d'arbres i pigments naturals; els aplicaven amb eines com plomes i branquetes amb finalitats decoratives. Amb el progrés de la societat humana i l'arribada de l'edat del bronze, les civilitzacions antigues van progressar en diferents graus en la formulació de recobriments directament a partir de substàncies naturals.
A la Xina, ja a la dinastia Shang, la laca natural collida d'arbres de laca salvatge s'utilitzava per decorar estris, palaus i temples. Durant el període de primavera i tardor, s'havia dominat la tecnologia per processar l'oli de tung en recobriments. Durant el període dels Estats Combatents, va sorgir la pràctica de barrejar laca en brut amb oli de tung-marcant la introducció d'additius en les formulacions de recobriments i impulsant el desenvolupament de recobriments cap a una nova era. Els taüts i artefactes de laca desenterrats de les tombes de Mawangdui Han a Changsha presenten pel·lícules de laca resistents i duradores amb excel·lents qualitats protectores; aquestes troballes demostren de manera vívida l'alt nivell de maduresa que havia assolit la tecnologia xinesa de laca en brut al segle II aC. L'ús combinat d'oli de tung i laca natural va donar lloc al terme comú "youqi" (literalment "laca a l'oli-o pintura), un nom que ha perdurat fins als nostres dies.
