Les propietats del component primari de l'adhesiu determinen l'eficàcia de l'enllaç. Les característiques superiors dels adhesius de resorcinol-com ara una gran força d'unió, resistència a l'aigua i durabilitat contra l'envelliment-són inherents a la pròpia resina de resorcinol. Per contra, els adhesius de proteïna de soja no tenen una gran resistència i resistència a l'aigua, però són inodors; aquests són trets intrínsecs de la proteïna de soja. Les proporcions dels diferents components d'un adhesiu s'han d'equilibrar correctament. Si el contingut de resina és massa baix, la força d'unió es ressent; tanmateix, un adhesiu format completament per resina sense farcits no és ni econòmic ni necessàriament el més fort.
Per aconseguir una unió forta, un adhesiu ha de ser capaç de mullar i difondre's a la fusta; tanmateix, l'excessiva humectabilitat fa que l'adhesiu s'enfonsi profundament a la fusta, donant lloc a una línia d'adhesió inanimida i un alt consum d'adhesiu. La humectabilitat està íntimament lligada a la viscositat: una viscositat més alta provoca una humectabilitat més pobre. Com que tant els àcids forts com els àlcalis forts danyen la fusta, l'adhesiu ha de mantenir un nivell de pH adequat. Els adhesius amb una vida útil excessivament curta són propensos a la gelificació o el pre-curat, la qual cosa comporta una mala adherència, mentre que les velocitats de curat massa lentes provoquen una pèrdua de temps. A més, les condicions de curació i el grau de curació afecten directament la qualitat de l'enllaç.
